Search from various English teachers...
Profile
Who am I ? My name's Xavier. I was born in Terrassa near Barcelona. I'm 49 years old (in 2020), but I don't believe it!. I remember when my grandmother told me that life passes us by. I studied psychology at the Universitat Oberta de Catalunya, but I don't work as a psychologist. I'm a regional sales manager in an industrial electric factory. It's called Circutor SA. I have a son. His name's Otger. He is five years old (in 2020) I'm very happily married with Nuria since 1997. I'm not very good with languages, but I like it when I can speak with another person who doesn't speak my main languages: Catalan and Spanish. I hope to have a good level of English one day to speak with a lot of people around the world. I wish you that you are happy (thanks John, Karla and Philip)
Learning
English
Language Skills
SpanishNative
CatalanNative
Lesson Feedback
Lesson history
 Last monthLast 3 monthsAll time
Completed lessons000
Attendance rate100%100%100%
Teacher reviews
No record
Activities
  • Corrected
    0 voted
    April 18, 2020
    0
  • Posted
    Carquinyolis Do you know the "Carquinyolis"? "Carquinyolis" are typical cookies of Catalonia but I had seen in other countries for exemple in Italy (Tuscany) Their main ingredients are almond, flour and sugar. It's not complicated to do this cookies and if you want to do in house only to need a oven. The last summer, We visited Italy (Tuscany) and one day We had lunch in tipycal restaurant in a small town, when finished to ate, they offered for to dessert some cookies that they brought it. we was surprised because this dessert was very famously for us. You can eat this cookies with sweet wine. Do you has seen this cookies in other country around the world? What is their name? Bye
    April 16, 2020
    10
    0
  • Corrected
    0 voted
    April 11, 2020
    0
  • Corrected
    0 voted
    April 11, 2020
    0
  • Corrected
    0 voted
    April 11, 2020
    0
  • Corrected
    L'estrany cas dels Capdevila - Seqüència (III)

    Al seu cap hi havia un embolic lingüístic: des de petit havia aprés llengua de signes brasilera amb la seva mare, el català amb la família del pare i el castellà amb la televisió i, finalment, a l’escola. I ara vivia en un nou país on es parlava el portuguès, no tant allunyat de les llengües que ja parlava, però prou diferent per a fer-li pensar que estava perdent el seny. De totes maneres, feia el seu millor per a aprendre la llengua i comunicar-se amb els altres nens de l’escola, que venien de tots racons de l’illa i parlaven amb un accent molt característic i peculiar. Era especialment proper de l’Isadora Schmitz, una noia sorda i paraplègica que estudiava en la seva classe i amb qui passava la gran part del temps. Finalment, era l’única companya de classe amb qui es podia comunicar sense cap dificultat i, a més a més, li queia molt bé.
    Dos dies desprès de la seva primera aparició, el gatet negre va tornar a aparèixer a la finestra. Aquesta vegada, es va quedar paralitzat, mirant fixament al petit Joan, que al seu torn li va somriure i fer xiulets amb la intenció de que s’apropés a ell. El gatet li va mirar fixament als ulls i, passats alguns segons, va parpellejar lentament els seus ulls d’esmaragda, demostrant-li que se sentia confortable a la seva presència i va tornar de sobte corrent cap al carrer.
    Aquesta escena es va repetir diverses vegades, fins a que un dia, el gatet va finalment respondre als xiulets del petit Joan i va entrar per la finestra a fregar-se afectuosament contra les seves pernes. Al mateix moment, va venir la mare des de la seva habitació i el Joan li va demanar amb una mirada suplicant si podia adoptar el gatet. La mare, inicialment, va dubtar una mica, però aviat li va dir que sí, perquè també li agradava la idea de tenir una mascota fent-li companya.
    0 voted
    April 11, 2020
    0
  • Corrected
    0 voted
    April 9, 2020
    0
  • Corrected
    ¿Una oportunidad para el mundo?

    Con todo el país paralizado (80% de reducción del tráfico de coches, 90% del tráfico aéreo, todo excepto los supermercados <s>cerrados</s>, ...) y la mayoría de la población trabajando desde casa, me preguntaba por qué todo esto es posible por miedo a un virus, pero no por consideración al clima o por preocupación por las próximas generaciones.

    Se nos dice constantemente que la economía no debe dejar de crecer, aunque matemáticamente hablando, es imposible. Todo el sistema se basa en una pura falacia. El dinero que se multiplica en los bolsillos de los ricos no existe realmente, sino que se basa simplemente en la promesa de crecimiento. Todo el sistema ha funcionado durante más de 200 años porque la codicia de los ricos y la envidia de los pobres son más fuertes que la perspicacia y la compasión.

    Así que me pregunto si el virus abrirá los ojos de algunos; si nuestra sociedad tiene la capacidad de girar el timón y no dejar que la nave encalle en los acantilados.
    0 voted
    April 9, 2020
    2
  • Corrected
    0 voted
    April 9, 2020
    0
  • Posted
    Who I am? My name's Xavier. I born in Terrassa near to Barcelona. I'm 49 years old but I don't believe it!. I remembered when my grandmother said me that the live pass very fast. I studied psychology in the Universitat Oberta de Catalunya but I don't work of psychologist. I'm a regional sales manager in a industrial electric factory. It's Circutor SA. I have a son. His name's Otger. He is five years old. I'm very happy married with Nuria from 1997. I'm not very good for the lenguages but I like very much when I can speak with other person that they don't speak my main lenguages: Català and Spanish. I hope a day to have a good english level for to speak in a lot of people arounde the world. I wish you that you are happy
    April 9, 2020
    7
    0