L'estrany cas dels Capdevila - Seqüència (III)
Al seu cap hi havia un embolic lingüístic: des de petit havia aprés llengua de signes brasilera amb la seva mare, el català amb la família del pare i el castellà amb la televisió i, finalment, a l’escola. I ara vivia en un nou país on es parlava el portuguès, no tant allunyat de les llengües que ja parlava, però prou diferent per a fer-li pensar que estava perdent el seny. De totes maneres, feia el seu millor per a aprendre la llengua i comunicar-se amb els altres nens de l’escola, que venien de tots racons de l’illa i parlaven amb un accent molt característic i peculiar. Era especialment proper de l’Isadora Schmitz, una noia sorda i paraplègica que estudiava en la seva classe i amb qui passava la gran part del temps. Finalment, era l’única companya de classe amb qui es podia comunicar sense cap dificultat i, a més a més, li queia molt bé.
Dos dies desprès de la seva primera aparició, el gatet negre va tornar a aparèixer a la finestra. Aquesta vegada, es va quedar paralitzat, mirant fixament al petit Joan, que al seu torn li va somriure i fer xiulets amb la intenció de que s’apropés a ell. El gatet li va mirar fixament als ulls i, passats alguns segons, va parpellejar lentament els seus ulls d’esmaragda, demostrant-li que se sentia confortable a la seva presència i va tornar de sobte corrent cap al carrer.
Aquesta escena es va repetir diverses vegades, fins a que un dia, el gatet va finalment respondre als xiulets del petit Joan i va entrar per la finestra a fregar-se afectuosament contra les seves pernes. Al mateix moment, va venir la mare des de la seva habitació i el Joan li va demanar amb una mirada suplicant si podia adoptar el gatet. La mare, inicialment, va dubtar una mica, però aviat li va dir que sí, perquè també li agradava la idea de tenir una mascota fent-li companya.
Search from various English teachers...
Corrections · 7
0
Bon dia, Xavier, què tal estàs? Moltes gràcies per els comentaris i les correccions! Em sento molt feliç de llegir tot el que m'has escrit. Cuida't bé i tant de bo puguem seguir en contacte!!
0
Perdona Rubens. Mira estava parlant de tu en el meu bloc i he cercat de nou "pernes" és molt possible que tingui altres significats o funcions però en el meu diccionari posa:
Perna: Cama (usat solament en certes expressions). Batre les pernes. Caure de pernes enlaire. Cama de porc; pernil
Institut d'Estudi Catalans. Diccionari de la LLengua Catalana. Ed 1995.
Però vaja agafeu com un intent d'ajuda, la paraula és molt maca i jo no ho canviaria.
Abraçada
0
Per cert... sense voler he fet un "corregir" quan volia fer "un comentari". No ser com esborrar l'espai obert a sota. Disculpem. Abraçada...per cert m'encanta "pernes" no l'havia sentit mai i l'he tingut que buscar al diccionari.
0
Brutal Rubens. No tan sols no trobo res a corregir sinó que et demanaria que corregeixis el meu català. No tinc nivell per corregir-te res i el text m'agrada molt. Estic impressionat, emocionat i et felicito!! Aniré seguint els teus escrits perquè els trobo molt macos. Una abraçada forta des de Catalunya,
0
L'estrany cas dels Capdevila - Seqüència (III)
Al seu cap hi havia un embolic lingüístic: des de petit havia aprés llengua de signes brasilera amb la seva mare, el català amb la família del pare i el castellà amb la televisió i, finalment, a l’escola. I ara vivia en un nou país on es parlava el portuguès, no tant allunyat de les llengües que ja parlava, però prou diferent per a fer-li pensar que estava perdent el seny. De totes maneres, feia el seu millor per a aprendre la llengua i comunicar-se amb els altres nens de l’escola, que venien de tots racons de l’illa i parlaven amb un accent molt característic i peculiar. Era especialment proper de l’Isadora Schmitz, una noia sorda i paraplègica que estudiava en la seva classe i amb qui passava la gran part del temps. Finalment, era l’única companya de classe amb qui es podia comunicar sense cap dificultat i, a més a més, li queia molt bé.
Dos dies desprès de la seva primera aparició, el gatet negre va tornar a aparèixer a la finestra. Aquesta vegada, es va quedar paralitzat, mirant fixament al petit Joan, que al seu torn li va somriure i fer xiulets amb la intenció de que s’apropés a ell. El gatet li va mirar fixament als ulls i, passats alguns segons, va parpellejar lentament els seus ulls d’esmaragda, demostrant-li que se sentia confortable a la seva presència i va tornar de sobte corrent cap al carrer.
Aquesta escena es va repetir diverses vegades, fins a que un dia, el gatet va finalment respondre als xiulets del petit Joan i va entrar per la finestra a fregar-se afectuosament contra les seves pernes. Al mateix moment, va venir la mare des de la seva habitació i el Joan li va demanar amb una mirada suplicant si podia adoptar el gatet. La mare, inicialment, va dubtar una mica, però aviat li va dir que sí, perquè també li agradava la idea de tenir una mascota fent-li companya.
Want to progress faster?
Join this learning community and try out free exercises!
Don’t miss out on the opportunity to learn a language from the comfort of your own home. Browse our selection of experienced language tutors and enroll in your first lesson now!
Start Learning Today
