La independència de Catalunya Molt es parla en aquests dies de la independència de Catalunya. Es pot escoltar moltes versions, força diferents entre elles que no son més que el resultat precoç de una por que es materialitzarà en les properes setmanes. Es diu que aquest país té o no té raons per a esdevenir una nació lliure, que aquest fet donarà excuses perquè altres nacions que ara pertanyen a Espanya, amb o sense dret legítim, vulguin alliberar-se de aquest país peninsular. Es diuen moltes coses. Tenim més dubtes que certeses, més teories que conclusions però què va a passar si finalment aquesta petita regió del nord-est espanyol esdevé lliure? Encara ningú ho sap. És clar que comprenem la por, l’angoixa dels espanyols que senten que les estructures amb les quals van créixer s’estan trencant. I de la mateixa manera que no es fàcil deixar volar lliurement a un fill la primera vegada, la vegada decisiva on ell ha de decidir el seu camí, creuem que ha arribat el moment de deixar partir al ocell del niu. Nosaltres podem comprendre qualsevol excusa, qualsevol pretext, qualsevol al•legat contra les idees llibertaries però el que no comprenem son els impediments de un poble lliure i sobirà a que un altre poble germà -geogràficament i culturalment parlant- amb tradicions, un govern , costums i tradicions pròpies puguin gaudir del dret i la felicitat de l’autodeterminació. Tot es pot tolerar excepte l'egoisme.