Bé, hi ha molts personatges que m'encanten, però escullo el Leonardo da Vinci de la sèrie Da Vinci's Demons. Crec que és encara més interessant que el veritable Da Vinci 😁. És graciós, astut i òbviament un geni a totes les àrees del coneixement. Aclareixo que en aquesta sèrie és molt més jove que l'imatge que solem tenir d'ell, uns 25 anys potser; llavors encara s'està trobant a si mateix i al seu lloc al món, tot mentre que desenvolupant-se com a artista i lluita contra l'opressió de Roma. Recomano aquesta sèrie a qualsevol persona interessada en personatges històrics 🙂

La meva matèria preferida a lescola era l'art (que incloïa música, dibuix i manualitats). Jo no era tan bona en manualitats, però tot i així les preferia per sobre d'altres classes. La meva escola era tan dolenta i avorrida que et feia odiar fins i tot les matèries més interessants 😂 (en el meu cas, l'anglès i la literatura). A classe d'art l'ambient era així més relaxat, divertit i teníem professors molt bons. El millor que van fer va ser separar els alumnes per qualificacions, el darrer any de batxillerat. Aquell any vaig aprendre molt sobre l'òpera.

Recentment vaig comprar un altaveu bluetooth de Xiaomi. Ho vaig comprar perquè necessitava escoltar alguns podcasts de català i noruec mentre feia alguna altra cosa a casa, com feines domèstiques o jugar jocs de taula. L'altaveu és excel·lent, el so es pot sentir a tota la casa i és resistent a l'aigua. Té un color blau molt bonic. A més, el seu ús és molt fàcil i intuïtiu. Crec que la propera vegada compraré un assecador de cabells portàtil

Un dels meus ídols és el Kai Hansen, membre fundador de la banda de heavy/power metal Gamma Ray. Ell és super talentós, fa més de vint anys que compon música de qualitat. La majoria dels músics només poden ser realment bons durant un parell de anys com a màxim. El Kai ha escrit i interpretat algunes de les millors cançons del gènere power metal. Bé, gairebé les millors cançons. A més a més, ell sembla un noi simpàtic i agradable. Sempre ric quan el miro a les entrevistes.

L'última pel·lícula que vaig veure va ser "La màquina del temps" (1960). Penso que la pel·lícula va ser interessant i ben feta, encara és del any 1960. Els efectes especials van ser bons i la història és fidel al llibre fins a cert punt (per exemple, els Elois no són tan petits, sinó persones infantilitzades i ingènues). L'única part que no em va agradar va ser el final, perquè és massa idealista i molt diferent de la visió que tenia el H.G. Wells sobre el futur i la societat.