L'estrany cas dels Capdevila - part I - seqüència (1) Cansats pel viatge, desprès d’agafar les seves maletes – hi havia tantes, que potser haurien d’agafar dos taxis – els Capdevila van sortir de l’aeroport i es van dirigir cap a un hotel al centre de la ciutat. Allí quedarien fins a que trobessin una casa per a viure la resta de l’any, i tant de bo fos aviat, perquè l’estada era massa cara per a que hi quedessin més d’un mes. L’hotel era situat davant del mar i només se’n quedava separat per una avinguda llarga que es deia “Avenida Beira-Mar”, des de la qual sortien dos ponts cap al continent – un vell, que estava inutilitzat, però que servia com targeta postal de la ciutat (el pont Hercílio Luz) i una més nova, que connectava l’illa al continent i servia de porta d’entrada a aquesta capital isolada en el mar. Durant dues setmanes, la família va agafar diàriament un autobús cap a la universitat, que quedava a l’altra banda del complexo del “Morro da Cruz”, una cadena de petites muntanyes que separava el centre dels barris universitaris: la línia d’autobús es deia “Volta ao Morro”, o “Volta a la Muntanya” en català, i recorria un camí molt bonic per les platges al voltant de la muntanya principal fins a que arribés a l’altra banda, on hi havia el campus principal de la universitat. Al cap de dues setmanes, van finalment trobar una casa al barri anomenat Carvoeira. Tot i que La casa es trobés molt a prop de la feina, calia pujar un carrer abrupte per a què es pogués arribar-hi, perquè es tractava de l’última casa del barri, al cim d’una colina. El Carles arribava a casa suat i esbufegant tots els dies i havia de passar circa 5 minuts bevent aigua i panteixant fins a que pogués tornar a respirar normalment. Als primers dies, el seu cor bategava tan fortament, que ell pensava que podria tenir un atac i caure mort davant del seu fill. Però la vista valia la pena: vivien justament al cim de la conina i des d’enllà, podien veure tot el campus i els barris on es reunia la població universitària – i fins i tot un petit racó del mar, que s’amagava rere la muntanya.