L'estrany cas dels Capdevila - contes d'en Rubito, part I Hola a tothom. He començat a escriure alguns contes per a entrenar el meu català, i com italki és l'únic website on he trobat aquesta funcionalitat de correccions, els penjaré aquí per a que la gent els pugui corregir i donar-me la seva opinió. Jo també us puc ajudar amb l'aprenentatge del portuguès o qualsevol idioma que parlo i estic obert per a fer nous amics! Una abraçada a tothom des del Brasil! L'estrany cas dels Capdevila - part I Per fi la família Capdevila baixava de l’avió: desprès d’un trajecte que comprenia tres vols, un d’ells transatlàntic, havien per fi arribat a Florianópolis, una illa al sud del Brasil, banyada per l’oceà Atlàntic, les platges de la qual eren famoses nacionalment pel surf i per la seva bellesa natural. Òbviament, la família no vindria mai a aquesta illa tan allunyada per a fer turisme: habitants de Sitges, ja eren acostumats a platges boniques. La raó per la qual hi havien vingut era una altra: el senyor Carles, professor de traducció i interpretació de llengua de signes a la Universitat Autònoma de Barcelona, venia a donar un curs de un any a la Universitat Federal de Santa Catarina, un dels dos complexos universitaris de l’illa, i el més gran centre d’estudis de llengua de signes en Llatinoamèrica. El Carles era casat amb una dona sorda brasilera, l’Alice, i amb ella tenia un fill, el Joan, o com tothom el deia, el petit Joan. El Carles s’havia refusat a deixar la seva família sola a Sitges per un any sencer, perquè justament l’Alice havia perdut la seva feina i al seu avis, el Joan, que tenia 8 anys, era massa petit per a viure tant de temps amb la família apartada per un oceà. A més a més, hi havia la possibilitat de que el Carles es quedés més temps a Florianópolis per a aconseguir un títol de post-doctor, el que encara no estava de tot decidit, però que no passava d’ésser acceptat per algun professor, aprovar en un examen i aconseguir-se algunes firmes per a que s’esdevingués realitat. Al cap i a la fi, el Carles ja tenia llest el seu projecte de investigació i només li feia falta que el presentés al professor que l’acceptés.