la dona del tren El temps s’atura cada vegada que veig aquesta dona. Es una simple constatacio. Al mateix temps no sé per què em fa aquest efecte. Em obre la ment penso. Es un detonador. Res hauria passat si no havia pres aquest tren. L’origén d’aquesta atraccio ten un enllaç amb l’atmosfera del compartiment. Vaig sentir un xoc. Eran els vagos que se engaxavan. Una mescla de sorpresa i de dolor. Ella somreia. Darrere la finestra, fora, la boira dibuixada ombres misterioses. “Sol viatjar en tren amb freqüencia?” digui. Era la primera vegada que parlava amb ella. -Si viatjo sovint, em respongué.