L’ús de substàncies, secrecions i extractes d’animals Durant els últims anys, l’ús de substàncies extretes de diferents animals per a curar malalties i per a usos estètics, entre altres aplicacions, ha augmentat perquè s’han fet investigacions amb informes positius. Però què passa amb els animals que s’utilitzen? La nostra societat ho permès i pensa que està bé? D’una banda, podem trobar els avantatges, per exemple, noves tractaments per a curar o alleujar malalties cròniques. Però també hi ha avantatges més egoistes i superficials; un exemple són els usos estètics malgrat que s’utilitzen les vides de animals. D’altra banda, i com he esmentat, moltes vegades els animals del quals s’han extret les substàncies, no són tractades d’una manera adequada. I per això, els científics de la medicina han d’esbrinar la forma per obtenir artificialment la matèria primera utilitzada posteriorment en la fabricació de medecines. Per concloure, segons la meua opinió, els últims avanços importants que s’han aconseguit en la medicina han sigut gràcies als animals. Indubtablement, gràcies a ells, la societat ha extingit malalties molt perilloses i n’ha alleujar altres. Per consegüent, no s’han d’usar els animals en altres tipus d’investigació més enllà del camp de la medicina, ja que no són necessaris per a sobreviure, és a dir, són prescindibles.