L'estrany Cas dels Capdevila - Seqüència (V)
Quan va mirar per escrutar des d’on venia la cançó, va albirar un grup d’alumnes a dos bancs de distància, dels quals sobresortia el Caio amb un petit altaveu portàtil, des d’on sortia la cançó intrigant. El Caio es va adonar que el Carles hi semblava interessat i li va saludar amb un somriure gentil i un gest de mà. La cançó va acabar després d’alguns minuts i el Carles va haver d’anar a la cambra del seu orientador per a fer-li algunes consultes.
Passada una setmana, el Carles va tornar a trobar el Caio assegut al banc davant la facultat fumant-se un porro i escoltant música amb el seu altaveu portàtil. Aquesta vegada, escoltava una cançó de rock brasiler, que també li semblava bastant alternativa, tot i que no familiar. Ell li va saludar en un portuguès macarrònic i li va explicar que era nou a la ciutat i que encara estava aprenent el portuguès. El Caio, un noi molt amable, va seguir xerrant amb el Carles i, quan s’hi van adonar, ja estaven discutint literatura brasilera i canviant suggeriments de llibres i obres que li podrien interessar l’un a l’altre. Va passar més o menys mitja hora abans que arribés la Vivianne, la companya del Caio, i s’unís a la xerra. Des d’aquest moment, el Carles va desenvolupar les seves primeres amistats que almenys semblaven autèntiques, sense pretensions ni interessos secundaris. Va seguir trobant la parella per la universitat diàriament i fins i tot va anar amb ells a un bar universitari que hi havia al costat de la sortida que donava al seu barri.
Un divendres, el Carles va anar a l’oficina de la policia federal per a fer algunes preguntes quant a la situació del seu visat. L’oficina quedava a cinc quilòmetres de distància i ell va resoldre anar-hi caminant per a conèixer la ciutat, a més a més perquè feia un dia molt bonic de sol. Mentre caminava per l’avinguda plena de botigues que duia a la policia federal, va sentir de nou una melodia familiar provinent d’alguna de les botigues. Després de intentar, sense cap èxit, localitzar el lloc des d’on sortia la música, va resoldre seguir caminant, ja que no volia perdre temps amb tonteries. Quan va recomençar a caminar, va reconèixer la cançó: era la mateixa de l’altre dia, que el Caio estava escoltant amb el grup d’amics davant la facultat de lletres. “Ah, no pot ser! Li demanaré després el nom de la cançó”, va pensar el Carles i va seguir caminant mentre xiuxiuejava la melodia alegre que tant li agradava.
Search from various English teachers...
Corrections · 3
1
L'estrany Cas dels Capdevila - Seqüència (V)
Quan va mirar per escrutar des d’on venia la cançó, va albirar un grup d’alumnes a dos bancs de distància, dels quals sobresortia el Caio amb un petit altaveu portàtil, des d’on sortia la cançó intrigant. El Caio es va adonar que el Carles hi semblava interessat i li el va saludar amb un somriure gentil i un gest de mà. La cançó (es) va acabar després d’alguns minuts i el/en Carles va haver d’anar a la cambra del seu orientador (no sé què vols dir) per a fer-li algunes consultes.
Passada una setmana, el Carles va tornar a trobar el Caio assegut al banc davant la facultat fumant-se un porro i escoltant música amb el seu altaveu portàtil. Aquesta vegada, escoltava una cançó de rock brasiler, que també li semblava bastant alternativa, tot i que no familiar. Ell li el va saludar en un portuguès macarrònic i li va explicar que era nou a la ciutat i que encara estava aprenent el portuguès. El Caio, un noi molt amable, va seguir xerrant amb el Carles i, quan s’hi van adonar, ja estaven discutint sobre literatura brasilera i canviant suggeriments de llibres i obres que li els podrien interessar l’un a l’altre. Va passar més o menys mitja hora abans que arribés la Vivianne, la companya del Caio, i s’unís a la xerra. Des d’aquest moment, el Carles va desenvolupar les seves primeres amistats que almenys semblaven autèntiques, sense pretensions ni interessos secundaris. Va seguir trobant-se amb la parella per la universitat diàriament i fins i tot va anar amb ells a un bar universitari que hi havia al costat de la sortida que donava al seu barri.
Un divendres, el Carles va anar a l’oficina de la policia federal per a fer algunes preguntes quant a la situació del seu visat. L’oficina quedava a cinc quilòmetres de distància i ell va resoldre decidir anar-hi caminant per a conèixer la ciutat, a més a més (perquè) feia un dia molt bonic / assolellat de sol. Mentre caminava per l’avinguda plena de botigues que duia a la policia federal, va sentir de nou una melodia familiar provinent d’alguna de les botigues. Després d'intentar, sense cap èxit, localitzar el lloc des d’on sortia la música, va resoldre decidir seguir caminant, ja que no volia perdre temps amb tonteries. Quan va recomençar a caminar, va reconèixer la cançó: era la mateixa de l’altre dia, que el Caio estava escoltant amb el grup d’amics davant la facultat de lletres. “Ah, no pot ser! Li demanaré després el nom de la cançó”, va pensar el Carles i va seguir caminant mentre xiuxiuejava la melodia alegre que tant li agradava.
0
L'estrany Cas dels Capdevila - Seqüència (V)
Quan va mirar per escrutar saber des d’on venia la cançó, va albirar un grup d’alumnes a dos bancs de distància, dels quals sobresortia el Caio amb un petit altaveu portàtil, des d’on sortia la cançó intrigant. El Caio es va adonar que el Carles hi semblava interessat i li el va saludar amb un somriure gentil i un gest de amb la mà. La cançó va acabar després d’alguns minuts i el Carles va haver d’anar a la cambra del seu orientador per a fer-li algunes consultes.
Passada una setmana, el Carles va tornar a trobar el Caio assegut al banc davant la facultat fumant-se un porro i escoltant música amb el seu altaveu portàtil. Aquesta vegada, escoltava una cançó de rock brasiler, que també li semblava bastant alternativa, tot i que no familiar. Ell li el va saludar en un portuguès macarrònic i li va explicar que era nou a la ciutat i que encara estava aprenent el portuguès. El Caio, un noi molt amable, va seguir xerrant amb el Carles i, quan s’hi se'n van adonar no se'n van adonar que ja estaven discutint sobre literatura brasilera i intercanviant suggeriments de llibres i obres que li els podrien interessar l’un a l’altre. Va passar més o menys mitja hora abans que arribés la Vivianne, la companya del Caio, i s’unís a la xerrada. Des d’aquest moment, el Carles va desenvolupar fer/crear les seves primeres amistats que almenys semblaven autèntiques, sense pretensions ni interessos secundaris. Va seguir trobant-se amb la parella per la universitat diàriament i fins i tot va anar amb ells a un bar universitari que hi havia al costat de la sortida que donava al seu barri.
Un divendres, el Carles va anar a l’oficina de la policia federal per a fer algunes preguntes quant a la situació del seu visat. L’oficina quedava a cinc quilòmetres de distància i ell va resoldre decidir anar-hi caminant per a conèixer la ciutat, a més a més perquè feia un dia de sol molt bonic de sol. Mentre caminava per l’avinguda plena de botigues que duia a la policia federal, va sentir de nou una melodia familiar provinent d’alguna de les botigues. Després de d'intentar, sense cap èxit, localitzar el lloc des d’on sortia la música, va resoldre decidir seguir caminant, ja que no volia perdre temps amb tonteries. Quan va recomençar a caminar, va reconèixer la cançó: era la mateixa de l’altre dia, que el Caio estava escoltant amb el grup d’amics davant la facultat de lletres. “Ah, no pot ser! Li demanaré després el nom de la cançó”, va pensar el Carles i va seguir caminant mentre xiuxiuejava la aquella melodia alegre que tant li agradava.
Want to progress faster?
Join this learning community and try out free exercises!
Don’t miss out on the opportunity to learn a language from the comfort of your own home. Browse our selection of experienced language tutors and enroll in your first lesson now!
Start Learning Today
