L'estrany cas dels Capdevila - seqüència (II)
Desprès de dues setmanes baixant i pujant la colina diàriament, els Capdevila s’havien acostumat a aquesta rutina i fins i tot s’hi havien desenvolupat una certa resistència física: ja no se sentien tan exhaurits desprès de pujar el carrer i de vegades, ho feien dues o tres vegades al dia. Fins i tot el petit Joan s’havia acostumat al trajecte diari cap a l’escola, perquè a mig del camí, sempre trobaven gatets de carrer del veïnatge i l’Alice li deixava acariciar-los. Ells eren estranyament dòcils i no demostraven cap resistència a les seves carícies. Com que el veien apropar-se pel carrer, venien miolant i es fregaven a les seves pernes, demanant per carícies sense fi.
II
“Mamà, trobo a faltar el Manel.”, deia diàriament el petit Joan a la seva mare en llengua de signes, referint-se al seu cosí que vivia a Barcelona. El Manel era l’únic cosí que tenia el petit Joan. S’havien nascut amb només tres dies de diferència i passat tota la seva infantesa com millors amics. No era extraordinari que, desprès de tres mesos allunyats, el petit Joan ja començaria a sentir-se solet. Encara no parlava bé el portuguès i tot i que els nens brasilers fossin bastant oberts i acollidors, ningú podria mai substituir el seu cosinet estimat. Es posava trist quan era a casa i de vegades plorava, el que va amoïnar la seva mare desprès d’alguns dies. El seu estat d’ànim només millorava una mica quan feien trucades de vídeo amb la seva tieta Rebeca i el Manel, que no semblava fer-li tant cas com el li feia a ell.
Un dia, al fi de la tarda, va aparèixer a la finestra de la sala d’estar un petit gatet negre amb ulls grans i verds. Es va quedar immobilitzat mirant-lo des de fora per alguns minuts i de seguida va tornar corrent cap al carrer. La mera presència del gatet el va fer sentir una mica més reconfortat. El petit Joan es va esbossar un somriure alhora que va arribar la seva mara des de la cuina, demanant-li en gestes ràpids per què somreia, ella mateixa demostrant alegria per veure el seu fill en estat de bon humor. Ell només li va dir que havia vist un gatet maco a la finestra i va tornar la seva atenció cap al deure de l’escola que estava a punt de terminar. Portava un diccionari portuguès-castellà que feia servir tots els dies.
Search from various English teachers...
Corrections · 4
1
L'estrany cas dels Capdevila - seqüència (II)
Després de dues setmanes baixant i pujant el turó diàriament, els Capdevila s’havien acostumat a aquesta rutina i fins i tot havien desenvolupat una certa resistència física: ja no se sentien tan exhaurits després de pujar el carrer i de vegades, ho feien dues o tres vegades al dia. Fins i tot el petit Joan s’havia acostumat al trajecte diari cap a l’escola, perquè a mig del camí, sempre trobaven gatets de carrer del barri i l’Alice li deixava acariciar-los. Ells eren estranyament dòcils i no mostraven cap resistència a les seves carícies. Com que el veien apropar-se pel carrer, venien miolant i es fregaven a les seves cames, demanant per carícies sense fi.
II
“Mamà, trobo a faltar el Manel.”, deia diàriament el petit Joan a la seva mare en llengua de signes, referint-se al seu cosí que vivia a Barcelona. El Manel era l’únic cosí que tenia el petit Joan. Havien nascut amb només tres dies de diferència i havien passat tota la seva infància com millors amics. No era extraordinari que, després de tres mesos allunyats, el petit Joan ja començava a sentir-se solet. Encara no parlava bé el portuguès i tot i que els nens brasilers eren bastant oberts i acollidors, ningú podria mai substituir el seu cosinet estimat. Es posava trist quan era a casa i de vegades plorava, el que va amoïnar a la seva mare després d’alguns dies. El seu estat d’ànim només millorava una mica quan feien videotrucades amb la seva tieta Rebeca i el Manel, que no semblava fer-li tant cas com li feia a ell.
Un dia, al fi de la tarda, va aparèixer a la finestra de la sala d’estar un petit gatet negre amb ulls grans i verds. Es va quedar immobilitzat mirant-lo des de fora per alguns minuts i de seguida va tornar corrents cap al carrer. La mera presència del gatet el va fer sentir una mica més reconfortat. El petit Joan va esbossar un somriure alhora que va arribar la seva mare des de la cuina, preguntant-li en gests ràpids per què somreia, ella mateixa demostrant alegria per veure el seu fill en bon estat d'humor. Ell només li va dir que havia vist un gatet maco a la finestra i va tornar la seva atenció cap als deures de l’escola, que estava a punt d'acabar. Portava un diccionari portuguès-castellà que feia servir tots els dies.
Want to progress faster?
Join this learning community and try out free exercises!
Don’t miss out on the opportunity to learn a language from the comfort of your own home. Browse our selection of experienced language tutors and enroll in your first lesson now!
Start Learning Today
